Recorregut artístic a través de les portades

Qui no coneix al creador de Cobi, la popular mascota dels Jocs Olímpics del 92? Mariscal, per descomptat. I si intentem pensar en un dels nostres millors humoristes gràfics que dibuixa les vinyetes amb bafarades de línia gruixuda? Forges, és clar. Mestre de pedres antropomòrfiques, gran amic de Dalí… a qui fem referència? A Pitxot. A Garcia de Pou hem tingut l’honor de comptar amb tots aquests artistes per a l’elaboració de les portades dels nostres catàlegs.Javier Mariscal —qui més tard dirigiria al costat de Fernando Trueba la suggeridora pel·lícula d’animació de sonoritat cubana Chico & Rita— va dissenyar la coberta de l’any 2001. Plena de productes d’un sol ús com gots, plats, caixes per a pizza, cofres… resumia molt bé l’activitat a la qual ens hem estat dedicant des de fa tants anys, sempre al servei de l’hostaleria.

El gran Forges ha celebrat l’any 2014 el cinquantè aniversari de la publicació del seu primer dibuix, i la Biblioteca Nacional i la Real Casa de Correos han imprès una col·lecció de segells amb les seves vinyetes. En la seva extensa trajectòria ha treballat per a la revista d’humor El Jueves, entre d’altres, i signat l’acudit editorial en diaris com El mundo o El país. En el seu disseny de la portada per 1997-1998 els productes d’hostaleria es distribuïen sobre unes característiques estovalles de quadres vermells i blancs.

Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dalí que ens ha deixat recentment, va idear la coberta de 1999 barrejant els nostres articles amb pedres de Cadaqués, paisatge mineral inconfusible. Altres artistes de gran importància que han elaborat les nostres portades són, per exemple, Manel Anoro amb la seva ambientació de bar del Carib per 2014, o el pintor Antoni Vives Fierro.

Aquí veuràs la portada per al catàleg 2015, que va estar encarregada a Leonard Beard (Coventry, 1962). Aquest artista, com ell mateix es defineix «d’estètica concisa i contundent», és especialment conegut per les seves il·lustracions diàries en articles d’opinió d’El Periódico. A mitjan anys noranta va començar a col·laborar en el suplement El Dominical il·lustrant textos de Quim Monzó, i més tard de Joan Barril o David Trueba. En la seva obra trobem una mescla de misteri, ironia i un cert ambient de desolació proper a l’absurd.