Jugar-s’ho tot a una carta

Un moment estimulant és, per exemple, quan un no s’havia fixat en determinades coses i, de cop i volta, algú els hi fa descobrir. Preguntar-se el perquè de les coses és un exercici molt sa. Per exemple, per què una web funciona més que una altra? Per què un bon publicista dissenya la creativitat d’un anunci d’una determinada manera? Per què un fotògraf enquadra d’una manera i no d’una altra? Al final del dia ens passen per davant centenars, milers d’impactes visuals i saber captar l’atenció i optimitzar l’efecte és més important que mai.

Preguntem-nos, per tant, què distingeix una bona d’una mala carta en un establiment de restauració? Una bona o mala carta en una de les nostres pissarres de Garcia de Pou, per exemple, es distingeix per diversos elements gràfics, sí, però també de distribució de la informació.

Els elements visuals en una carta son claus per captar l’atenció dels comensals

Al final, no ens enganyem, la primera boca per alimentar és la vista, i en base a això una carta pot suposar acabar incrementant el tiquet mitjà per comensal. O és que no és estratègic saber situar els plats més rendibles en aquells punts on se’n va la vista de manera natural? Algú podrà posar-ho en dubte i dir: «això és una bestiesa!». Però aleshores potser cal preguntar-se per què en un diari no costa el mateix un mòdul de publicitat situat en un lloc de la pàgina que en un altre. En publicitat hi ha un terme anomenat OTS (Oppotunities To See), un factor que es mesura molt a l’hora de triar la qualitat d’un suport concret, en un lloc concret i en un moment concret partint de la quantitat d’oportunitats que genera per ser vist. Dubte aclarit?

Quan el comensal seu a taula, sigui un dia laborable o festiu, per necessitat o per oci, sempre s’associa a un moment plaent, de pausa, i com a tal ha de ser un moment fàcil. Un comensal no ha de perdre’s, ni atabalar-se, ni entrar en disquisicions eternes sobre què li ve de gust, o què necessita, perquè potser pateix una intolerància alimentària, és vegetarià o potser comparteix taula amb nens petits.

La distribució de la informació és un aspecte important a l’hora d’elaborar una bona carta.

Per tant, aquí va un decàleg per fer lluir la carta del vostre establiment.

Rendibilitat: Els plats més rendibles sempre a dalt i a la dreta, com la publicitat cara.

Simplicitat: Si optes per combinacions de plats que ja són a la carta per fer un menú diari explica-ho molt bé o evita-ho directament.

Temps: El comensal no vol dedicar més de dos minuts a triar. Posem-ho fàcil.

Al·lèrgies: Identificar clarament, i quan es diu clarament, vol dir molt clarament, els aliments susceptibles de provocar al·lèrgies. I ja que hi som sempre és un valor afegit aclarir quins plats són vegetarians o baixos en calories.

Claredat: Utilitzar tipografia clara, llegible i un disseny d’acord amb l’estil, aire, ambient del teu local. Per cert, el disseny gràfic ha d’estar al servei de l’establiment i no a la inversa. Això, passa. I no està de més pensar en un paper de textura, amb més qualitat, més enllà del clàssic foli.

Els comensals prefereixen cartes amb claredat que els hi permeti escollir fàcilment.

Manteniment: Conservar les cartes sempre en un estat impecable, és a dir, netes i sense deteriorament. I si és en un suport dur com ara fusta, suro, metall… és una oportunitat per ser original però sense perdre de vista que ha de manipular bé.

Preus: Els imports sempre sense el símbol de la moneda, jugant amb els límits psicològics. 9,90 no és 10. Una petita gran diferència. I no situar mai els plats per ordre de preu ascendent.

Extensió: Limitar la carta en el punt mig entre poder triar diverses opcions però no estressar amb la Bíblia en vers. L’establiment no és una biblioteca. El comensal no ve a llegir, ve a menjar. No ve a triar el color de les parets de casa seva. Ve a menjar i a gaudir.

Ortografia: Potser no caldria ni mencionar-ho. La manera més directa d’enfonsar la imatge d’un establiment és observar faltes d’ortografia i que, a més, no s’acabin corregint mai.

Multilingüisme: Si per legislació o sensibilitat cal una carta en diversos idiomes la imatge també es pot arruïnar en mil·lèsimes per haver confiat en un traductor automàtic sense supervisió. Val més gastar uns diners, si cal, en un traductor professional.

La carta és un dels elements més importants en bars i restaurants.

A Garcia de Pou hi posem el suport, sigui una pissarra o un porta menús i vosaltres la carta ben feta. Per mentida que sembli, diferenciar-se, sovint és tan senzill com fer bé les coses i la carta és, i valgui la redundància, la carta de presentació d’un establiment.

Post Anterior Post Següent

També et podria agradar

No hi ha comentaris

Envia Una Resposta