La pizza, fins i tot en els seus humils orígens ja era un fast food. Les capses per a pizza de Garcia de Pou, en el seu disseny bàsic, van il·lustrades amb colors blanc, verd i vermell. Deu ser perquè recorden a la bandera italiana?
Es casualitat que la pizza margarita també tingui aquests colors? Com a curiositat explicarem que la pizza tal com la coneixem ara va néixer a Nàpols a mitjans del segle XVIII. Expliquen que un flequer va obrir el primer «obrador de pizzes» on només es preparaven i s’enfornaven pizzes per a vendre-les pel carrer (nois joves les transportaven a sobre el cap mitjançant unes plaques rodones i anunciaven els ingredients als vianants). Aquests obradors especialitzats van donar peu al naixement del concepte de pizzeria moderna.
Saben perquè la pizza de tomàquet, mozzarella i alfàbrega es diu Margarita? Doncs aquest primer obrador, al cap dels anys i ja amb la segona generació al capdavant del negoci tenia la fama de ser el lloc on es feien les millors pizzes del país. Així que quan els Reis Umbert I de Savoia i la seva esposa Margarita van visitar Nàpols el 1889, la Reina Margarita va demanar a Raffaele Esposito, gerent de l’obrador, que elaborés unes pizzes per a un banquet al palau. A la reina li van agradar tant les pizzes que li va fer una carta d’agraïment al famós pizzaiolo (elaborador de pizzes), i aquest li va tornar l’agraïment posant el nom «Margarita» a la pizza que tenia els colors de la bandera italiana.
No obstant el naixement oficial de la pizza napolitana, existeixen dades que proven que ja fa 3.000 anys en vàries zones del Mediterrani es menjava el pa pla, sense llevat, i condimentat amb els ingredients que es tenien a l’abast: herbes, oli, all, formatge… El tomàquet, el pebrot i el blat de moro es van començar a fer servir quan, després del descobriment d’Amèrica i els seus exuberants aliments, es va normalitzar a Europa el subministrament d’aquests ingredients unes dècades més tard.
La coca de recapte, la torta cenceña, la piadina, fins i tot els pannekoeken flamencs, panqueques, creps, i els bing a la Xina, són varietats d’un aliment que sempre ha acompanyat la humanitat i ens ha omplert l’estómac de forma ràpida, fàcil i, essent un aliment saborós i nutritiu, no té més pretensions que facilitar un mos, un dinar o un sopar informal.